Intentaré reprendre el bloc.Fa anys que no el faig servir i no sé ben bé com va, ara mateix.

El Dangie, al costat del Jimbo, mig encaragolat, recolzat al vidre de la finestreta roncava de manera amenaçant; per a algú que no el coneguera, de ben segur, feia por. El Jimbo conduïa, impenitent,  per la 67, confonent.-se amb el negre del cel esguitat per milers d’estreles sobre el desert que s’estenia fora. Duien més d’un parell d’hores de camí. Bullie enterbolava el darrere. S’acostà al Jimbo i a cau d’orella:

-Agafa, Jimmy- li oferí un Smokeville.

-Gràcies, tio. Com va?

-Va bé, va bé. No t’amoïnes.

-Has vist com ha caigut?- digué el Jimmy, assenyalant el Dangie.

-Sí, ja veig, ja veig. És un beneït el malparit. Menut fill de puta!

-Ha, ha, ha. Digues que sí.

-Jimmy, no vull clavar-me on no em criden. Però què collons anem a fer a Pioneerlane?

-Bullie, hem d’anar-hi. Ho vaig prometre. Tu si no vols, pots quedar-te a l’hotel, en un bar o al Moulin Rose, hi han unes xicones que tenen unes bones mamelles. Algunes són franceses, m’han dit.

-Jimmy, deixa’t de mamelles. Tu ja saps què vull dir. Jo crec que no hauries d’anar-hi. Encara estem a temps de pegar mitja  volta.

-Gràcies pel consell, Bullie, però de debò, si no hi vaig, mai no m’ho perdonaria.

-Bo, com vulgues.

-Gràcies, tio.

-Bé, mira, aniré al Moulin Rouge.

-Rose, Moulin Rose.

-I què més dóna?

-Sí que dóna, Bullie, sí que dóna.

-Bo, doncs al Moulin Rose, Moulin Rose. I dius que tenen bones mamelles? I són franceses?

Jimmy el va mirar pel retrovisor i li va llençar un somriure. El Bullie li’l va tornar acompanyat per tot un seguit de redolins de fum .

 S’hi van escolar alguns records. Es coneixien des de ben xicotests, ja des de l’escola. El  pare de Francesco, que era el vertader nom del Bullie, havia sigut policia però, al poc temps d’ingressar al cos, el van ferir i es va quedar paralític. Sa mare els va abandonar i Francesco es va criar al carrer. Com que els xicons del barri es burlaven d’ell diguent-li que el seu era un nom de marieta va decidir canviar-se’l per un altre d’allò més americà i va triar Bullie, sonava fort, de mascle dur. Va passar el temps i ningú, excepte el Jimbo, ja no se’n recordava d’allò  de Francesco.

Jimbo mirava de front tot aquell paratge inhòspit que surava als marges i al davant de la carretera. Les estreles començaven a esmunyir-se mentre la intensitat de l’obsessió es feia més gran alhora que el batec empresonat del cor creixia.

Nova prova

Provant de nou, no me'n recorde com funcionava el blog. paciència.

Aquesta imatge està posada per provar. ai…, què patirem!

Comence

8 de maig 2014

Comence. Provant.